De manera resumida, podem dir que es recolza en quatre pilars fonamentals:

La relació genuïna, el mitjà de la qual és el vincle sa i sanador que anem construint amb la persona acompanyada.

La facilitació de l’ampliació i aprofundiment gradual de la consciència

El desenvolupament del procés a partir de la voluntat, compromís i implicació de la persona acompanyada des del recorregut particular que ella necessiti.

La reparació i sanació del dany

L’impuls de la maduració, autonomia i desenvolupament del potencial de la persona acompanyada.

Aquest model, parteix d’uns postulats fonamentals que ha desenvolupat l’enfocament humanista i que ha donat pas a la intervenció “centrada en la persona” i la “relació d’ajuda”. Aquests postulats sorgeixen de l’observació dels éssers vius:

• Qualsevol ésser viu des del seu estat de llavor o embrió, està programat genèticament, per a desenvolupar el conjunt de potencialitats inherents a la seva espècie, fins a arribar a la seva plenitud, a partir de la qual pot generar i acompanyar altres vides.

• El desplegament d’aquest procés depèn de les condicions contextuals i de cures, en les quals es desenvolupa.

• Les condicions viscudes i i el seu impacte en l’ésser humà, no són determinants. Els seus efectes poden canviar en canviar aquestes condicions.

• El context essencial en l’ésser humà, com en la resta dels mamífers, des del seu estat embrionari fins al final dels seus dies, és el relacional.

Aquests pilars fonamentals i aquests postulats, defineixen la funció bàsica del-la professional en l’enfocament relacional i d’ampliació de la consciència: Crear aquest tipus i qualitat de relació i crear les condicions que propicïin l’impuls natural de creixement i sanació en l’ésser humà.

Això només és possible en la mesura que aquest-a professional tingui consciència i hagi pogut sanar les seves ferides i mancances en un grau suficient, poguent madurar i orientar-se cap al seu desenvolupament més ple possible.

EL CANVI HUMÀ. CONDICIONS PER AL SEU IMPULS I ACOMPANYAMENT

Quan decidim situar-nos en el paper d’acompanyants i impulsors dels processos i el canvi humà, passem a interactuar amb un ésser viu, el qual té una història, és permeable en la relació amb el seu entorn, està en un procés de canvi constant, i té consciència i voluntat pròpia.

Aquest lloc al qual em optat, no sols és d’una gran complexitat i subtilesa, sinó que implica per a la persona acompanyant, el privilegi i la responsabilitat d’endinsar-se en l’ànima (o psique) d’un altre ésser humà.

Això, com ja hem esmentat, exigeix una gran maduresa personal així com una completa formació que aporti els coneixements, l’entrenament de les destresses i la revisió d’actituds i valores necessàries en tal de crear les condicions les quals permetran que el moviment de canvi, s’obri pas en la persona acompanyada.

Donat que el mitjà fonamental per al procés de canvi és la creació del vincle amb la persona atesa i el desenvolupament d’una relació particular, que per les seves qualitats específiques és guaridora en si mateixa, resulta que l’eina del nostre treball som nosaltres, els-les professionals. Allò que som i com estem amb la persona a la qual acompanyem, és la base que crea les condicions per al procés.

LA SUPERVISIÓ

L’acompanyament dels processos humans ens manté en contacte continuat amb el dolor i tota la gamma d’emocions i comportaments humans, la qual cosa, suposa una important càrrega emocional i desgast físic, mental i emocional. És per això que, qui acompanya i té cura, també necessita ser acompanyat i cuidat.

La supervisió és el lloc privilegiat del qual disposem les persones que practiquen l’ofici d’acompanyar a altres persones, tant per l’oportunitat òptima que dona de continuar la construcció del nostre aprenentatge i entrenament professional, com d’obtenir l’acompanyament i cura que necessitem en un espai segur i de suport mutu.

L’ESPAI DE SUPERVISIÓ

Possibilita, entre altres coses:

L’expressió del viscut i sentit.

Validar-se i interpel·lar-se de forma empàtica i compassiva.

Obrir-se a diverses experiències i òptiques.

Explorar diferents estils i alternatives d’intervenció.

Rebre i donar escolta, comprensió, acolliment i suport.

Desenvolupar destreses i revisar actituds i valors.

Modelar el rol professional.

Descobrir el posicionament teòric metodològic des del qual, conscient o inconscientment, actuem, i donar-li coherència.

Reflexionar i ampliar el nostre coneixement professional transformant la pràctica quotidiana en experiència i aquesta, en maduresa professional.

LES VISIONS

La supervisió integra dues mirades:

L’“intravisió”, o mirada cap a un mateix. S’ocupa d’atendre els aspectes relacionals, vinculars i transferèncials, de manera que la intervenció no sigui contaminada per aspectes personals no resolts, fent així possible que estiguem plenament al servei del procés i l’acompanyament de la persona atesa en el seu desenvolupament i sanació.

La “supravisió”, o mirada cap a l’altre, les situacións i el procés. Una mirada «a vista d’ocell” des de la qual podem albirar tots els elements implicats en la nostra intervenció; identificar el punt d’inici i la direcció cap al punt d’arribada; el procés a seguir i les diferents etapes que anem transitant.

Des d’aquesta mirada podem anar descobrint el recorregut únic i específic que cada persona necessita fer a partir de la situació de la qual parteix. És una mirada que coneix els indicadors que informen de l’avanç -o no- del procés i del seu grau de profunditat. Ens dona alhora la capacitat de reconèixer els aspectes centrals a assolir en tal que el procés de canvi es vagi fent possible pas a pas.