Buscar
Professionals del canvi humà.
EL LLOC EN EL QUAL ENS HEM COL·LOCAT
Els professionals de l’atenció personal, hem triat exercir una professió la finalitat de la qual no és l’estudi o la generació d’un producte i l’objecte del qual no és la matèria inerta o els éssers vius no humans. Decidim col·locar-nos en el paper d’impulsors del canvi humà – ja sigui aquest l’increment de la salut física o psíquica, l’aprenentatge, el desenvolupament personal i social…-
El nostre objecte d’intervenció és l’ésser humà. La nostra intervenció salta del tècnic al relacional. Passem a interactuar amb un ésser viu, que té una història, que és permeable en la relació amb el seu entorn, que està en un procés de canvi constant, i que té voluntat pròpia.
EL MODEL RELACIONAL
Aquest model, part d’uns postulats fonamentals que ha desenvolupat l’enfocament humanista i que ha donat pas a la intervenció “centrada en la persona”, relacional i de desenvolupament de la consciència. Aquests postulats sorgeixen de l’observació dels éssers vius:
Qualsevol ésser viu des del seu estat de llavor o embrió, està programat genèticament, per a desenvolupar el conjunt de potencialitats inherents a la seva espècie, fins a arribar a la seva plenitud, a partir de la qual generarà altres vides.
El desplegament d’aquest procés depèn de les condicions contextuals i de cures, en les quals es desenvolupa.
Aquestes condicions i el seu impacte en l’ésser humà, no són determinants. Els seus efectes poden canviar en canviar aquestes condicions.
El context essencial en l’ésser humà com en la resta dels mamífers des del seu estat embrionari fins al final dels seus dies, és el relacional.
D’aquesta realista bàsica es deriva el sentit i pràctica de les professions de l’atenció a les persones des de l’òptica de la relació d’ajuda, de manera que es faci efectiu el procés de canvi humà.
LA SUPERVISIÓ
Constitueix l’espai útil per als professionals que ens hem situat en aquest lloc, el qual no sols és d’una gran complexitat i subtilesa, sinó que implica, a més, responsabilitat, càrrega emocional i desgast físic, mental i emocional.
La supervisió, facilita el desenvolupament de l’eina bàsica de la nostra intervenció. Atès que el mitjà fonamental per al procés de canvi és la creació del vincle amb la persona atesa i el desenvolupament d’una relació particular, que per les seves qualitats específiques, és guaridora en si mateixa, aquesta eina la constituïm nosaltres els professionals, allò que som i com estem amb la persona o persones a les quals acompanyem.
De la mateixa manera, la supervisió, també es basa en aquesta relació i acompanyament, creant un context de seguretat, confiança i col·laboració, que dona suport emocional i obre al procés col·lectiu de transformació de la pràctica en experiència, i d’aquesta, a la construcció del coneixement professional. Tot això facilita, entre altres coses:
Expressar el viscut i el sentit
Compartir
Sentir-se escoltat/a i rebre suport
Validar-se i interpel·lar-se de forma empàtica
Obrir-se a diverses experiències, òptiques i modes de fer
Explorar diferents alternatives d’intervenció i l’estil des del qual cadascun-a la duem a terme
Rebre i donar escolta, comprensió, acolliment i suport
Descobrir aspectes personals I transferencials que poden estar en el fons de les nostres intervencions i que poden determinar el seu resultat
Desenvolupar destreses i revisar actituds i valors
Descobrir el posicionament teòric metodològic des del qual, conscient o inconscientment, actuem, i donar-li coherència
Reflexionar i construir el nostre coneixement professional
Modelar el nostre rol professional
… …
PRÒXIMAMENT:
Programa de Supervisió
Espai de trobada, col·laboració, suport i construcció del coneixement. Per a professionals de la psicoteràpia i la relació d’ajuda.
Inici 9 NOVEMBRE 2024
Lloc, Centre Cercle Vital. Sarrià de Ter (Girona)
Mes informació: https://cerclevital.com/supervisio-terapeutes/programa-de-supervisio/
Profesionales del cambio humano.
EL LUGAR EN EL QUE NOS HEMOS COLOCADO
Los profesionales de la atención personal, hemos elegido ejercer una profesión cuya finalidad no es el estudio o la generación de un producto y cuyo objeto no es la materia inerte o los seres vivos no humanos. Decidimos colocarnos en el papel de impulsores del cambio humano – ya sea éste el incremento de la salud física o psíquica, el aprendizaje, el desarrollo personal y social…-
Nuestro objeto de intervención es el ser humano. Nuestra intervención salta de lo técnico a lo relacional. Pasamos a interactuar con un ser vivo, que tiene una historia, que es permeable en la relación con su entorno, que está en un proceso de cambio constante, y que tiene voluntad propia.
EL MODELO RELACIONAL
Este modelo, parte de unos postulados fundamentales que ha desarrollado el enfoque humanista y que ha dado paso a la intervención “centrada en la persona”, relacional y de desarrollo de la consciencia. Dichos postulados surgen de la observación de los seres vivos:
Cualquier ser vivo desde su estado de semilla o embrión, está programado genéticamente, para desarrollar el conjunto de potencialidades inherentes a su especie, hasta llegar a su plenitud, a partir de la cual generará otras vidas.
El despliegue de ese proceso depende de las condiciones contextuales y de cuidados en las que se desarrolla.
Dichas condiciones y su impacto en el ser humano, no son determinantes. Sus efectos puede cambiar al cambiar dichas condiciones.
El contexto esencial en el ser humano como en el resto de los mamíferos desde su estado embrionario hasta el final de sus días, es el relacional.
De esta realidad básica se deriva el sentido y práctica de las profesiones de la atención a las personas, desde la óptica de la relación de ayuda, de manera que se haga efectivo el proceso de cambio humano.
LA SUPERVISIÓN
Constituye el espacio útil para los profesionales que nos hemos situado en este lugar, el cual no sólo es de una gran complejidad y sutileza, sino que implica, además, responsabilidad, carga emocional y desgaste físico, mental y emocional.
La supervisión, facilita el desarrollo de la herramienta básica de nuestra intervención. Dado que el medio fundamental para el proceso de cambio es la creación del vínculo con la persona atendida y el desarrollo de una relación particular, que por sus cualidades específicas, es sanadora en sí misma, dicha herramienta la constituimos nosotros los profesionales, aquellos que somos y como estamos con la persona o personas a las que acompañamos.
Del mismo modo, la supervisión, también se basa en esta relación y acompañamiento, creando un contexto de seguridad, confianza y colaboración, que da soporte emocional y abre al proceso colectivo de transformación de la práctica en experiencia, y de ésta, a la construcción del conocimiento profesional. Todo ello facilita, entre otras cosas:
Expresar lo vivido y lo sentido
Compartir
Sentirse escuchado/a y recibir apoyo
Validarse e interpelarse de forma empática
Abrirse a diversas experiencias, ópticas y modos de hacer
Explorar distintas alternativas de intervención y el estilo desde el cual cada uno-a la llevamos a cabo
Recibir i dar escucha, comprensión, acogimiento y apoyo
Descubrir aspectos personales i transferenciales que pueden estar en el fondo de nuestras intervenciones y que pueden determinar su resultado
Desarrollar destrezas y revisar actitudes y valores
Descubrir el posicionamiento teórico metodológico desde el cual, consciente o inconscientemente, actuamos, y darle coherencia
Reflexionar y construir nuestro conocimiento profesional
Modelar nuestro rol profesional
… …
PROXIMAMENTE:
Programa de Supervisión
Espacio de encuentro, colaboración, apoyo y construcción del conocimiento. Para profesionales de la psicoterapia y la relación de ayuda.